Mocama

Mocama

Tipus	ètnia

Els mocama eren una tribu d'amerindis de Florida que vivien a les àrees costaneres de l'actual nord de Florida i sud-est de Geòrgia.^[1] Eren un grup timucua i parlaven el dialecte conegut com a Mocama, el millor testimoniat de la llengua timucua.

El seu territori s'estenia aproximadament des del riu Altamaha a Geòrgia al sud de Saint Augustine, Florida, que cobreix les Sea Islands i les vies navegables interiors, incloent la boca del riu St Johns en l'actual Jacksonville i la Intracoastal. En el moment del contacte amb els europeus, hi havia dos grans cacicats entre els Mocama, Saturiwa i Tacatacuru, cadascun dels quals, evidentment, tenia autoritat sobre diversos llogarets.

Els espanyols va arribar a referir-se a la totalitat de la zona com a Província Mocama, i la va incorporar als seus sistema de missions. La Província Mocama va ser severament despoblada al segle xvii per les malalties infeccioses i guerres amb altres tribus indígenes i les colònies angleses al nord. Els refugiats supervivents Mocama foren traslladats a San Agustín. Juntament amb els supervivents guale, 89 "indis de les missions" foren evacuats pels espanyols a Cuba en 1763, després que va cedir el territori a la Gran Bretanya.